Historia d'amor

 Amb tot el meu afecte t'ho dedico Isabel

 Aixo es un treball que bam fer a classe i al final e decidit penjarlo al blog espero que us agradi.

Em vaig tancar en banda i només els escoltava, malgrat que ara pensi que si hagués fet cas als meus pares, les úniques persones que de debò m’estimaven i em volien ajudar, no hagués acabat d’aquesta manera...Hi anava cada dissabte, cada vegada ens tenien més confiança sobretot amb la Claudia. Cada vegada  m’estava allunyant més dels meus pares, i refugiant-me en ells, que estaven començant a ser com la meva nova família.

Un dia quan van quedar, la Claudia, va fer una sessió de Ouija, va parlar amb el seu pare. Va ser increïble, ella es va veure molt afectada. Jo per dintre estava una mica gelosa, perquè jo també volia parlar amb el Gerard, però no disposava de prou diners .Vaig parlar amb els meus pares,  els vaig explicar el que li havia passat a la Claudia, ells no em van creure. Els meus pares em van dir que no em cregués aquestes coses. La meva mare va començar a plorar, jo em sentia molt enfadada, en veure que els meus propis pares no em creien ni tampoc em  volien ajudar a aconseguir el diners.

Aquella mateixa nit, vaig trucar a la Claudia, ella si estava a el meu costat. Em va dir que ella m’ajudaria aconseguir els diners. L’endemà em va a venir a buscar, em va dir que anéssim al  centre comercial, jo no sabia ben bé el que volia fer, al centre comercial a les 10 del matí, jo confiava en ella i no li vaig dir res. Vam entrar a la botiga més cara, li vaig preguntar què feia en aquesta botiga tan cara, ella em va contestar que  callés, i ràpidament es va ficar una bossa de 2.000 €  sota  la camisa, jo estava morta de por, era la primera vagada que veia un robatori tant a prop. Vam sortir corrent, una vegada fora, la vaig mirar, ella ja sabia el que li volia dir. De sobte va rebre una trucada, ella estava dient, que ja tenia la bossa, que eren 1.500 €. Quan va acabar de parlar em va dir que ja teníem prou diners  per gastar en les sessions de Ouija.

Jo estava al·lucinada, havia aconseguit tants diners en tan sols 10 minuts. No tenia paraules per fer- li saber com n’estava d’agraïda, a la tarda van anar a veure en Damià, em va dir que em relaxés que si no, no podria tenir connexió amb el més enllà. Vaig seure, ell en tot moment em donava la mà, em sentia molt segura. A la fi em vaig relaxar una mica i va començar la sessió, ens vam posar els tres al voltant de la taula. Portàvem mitja hora a la sessió i tan sols escoltava coses dolentes; que el no volia parlar amb mi, que estava amb una altra noia... Això es repetia constantment , jo volia escoltar coses bones, m’estava gastant tots els diners.

A la cinquena sessió  ja no tenia forces per continuar  i em vaig començar a sentir molt malament, vaig sentir com una presència molt forta al meu costat, em vaig marejar i em vaig quedar inconscient durant 5 minuts. Tan sols recordava una imatge, que es repetia tota l’estona: la mà del Gerard que guardava un sobre al seu calaix. Sense dubtar ni tan sols un segon vaig sortir corrents cap casa del Gerard  per poder comprovar si realment existia aquest sobre. En arribar vaig trucar al timbre, em va obrir la seva mare, estava molt prima, amb ulleres molt marcades, es notava molt trista, de cop i volta em va abraçar i va començar a plorar. Desprès  vam anar al menjador, vam estar almenys dues hores parlant, em va explicar moltes coses, em va fer sentir molt millor, també em va dir que el seu fill m’estimava de debò. Jo només pensava en la imatge de quan em vaig quedar inconscient i em vaig dirigir a la seva habitació. En obrir el calaix, estava el sobre de la meva imatge. De sobte vaig escoltar una veu que em murmurava ‘’ No te’ls creguis, jo t’estimo’’ Em vaig quedar esmaperduda, no van ser imaginacions meves, realment jo crec que era la veu del Gerard.  Em vaig  acomiadar i vaig anar a casa a llegir la carta tranquil·lament.

 ‘’Hola princesa. Si estàs llegint aquesta carta, vol dir que ja no sóc  al teu món,  però no pensis que per això ja no estic al teu costat, segurament que estaràs dolguda amb mi per no haver-te dit la veritat, ho sento però el que menys volia era que et posessis trista i patissis per mi. T’he de confessar una cosa: has estat la meva primera xicota,  estava completament segur que volia que fossis l’última. T’estimo com mai em vaig imaginar que es pogués estimar ningú, suposo que tu m’estimaves, tant com jo a tu, segur que estaràs patint per saber que no podrem fer una vida junts com tantes vegades havíem somniat.  Ets molt  jove, i has de trobar una altra persona que et pugui estimar, per poder compartir la teva vida amb ell. Però et vull demanar que mai t’oblidis de mi, que el meu record sigui sempre al teu cor. Igual que el teu restarà sempre al meu, t’estimo.’’

GERARD

Aquesta carta em va fer plorar moltíssim, però em sentia molt feliç perquè ell m’estimava de veritat, Ell volia que fos feliç, per tant no feia falta fer la Ouija per que ell ja m’avia dit i demostrat tot. Vaig anar a buscar a la Claudia per explicar-li el que havia passat. Al arribar, vaig trobar abraçats a la Claudia i en Damià, al costat de ells un home molt curiós, vestit de negre, que no havia vist mai. Llavor va ser quan vaig descobrir tot, quan el Damià li va dir a la Claudia  ‘’Filla meva, has fet una molt bon treball, amb la Monica (mentre es reia) hem tret un munt de diners, a costa d’aquets pobres innocents’’ Aquell home misteriós, no va dir ni una sola paraula ni tan sols un gest.